Aqui teniu l’article de la revista +Actual dedicat a la figura profesional de Jordi Caps. Febrero 2014 dins el tu@tu

+Actual – Com és la vida d’un mag?Jordi Caps – 
La vida d’un mag té dos punts de vista, el que es veu i el que no. La primera és molt divertida i entretinguda, i, tant el públic com l’artista, passem una hora fantàstica en un món mà-gic i ple d’il·lusions. La part que no es veu és complexa i difícil. Molts anys de pràctica, d’esforços i sacrificis, moltes inversions… Darrere de tot espectacle hi ha un món: una disciplina, un estu-di constant, una preparació i un equip. A part, també hi han mol-tes hores que es dediquen cada dia per vendre i oferir espectacles per a futures contractacions. Són moltes hores de telèfon. Una feina amagada però que és del tot ne-cessària. La màgia és una professió molt cara i, com a qualsevol altra, s’ha de renovar i innovar per tirar en-davant. Hi ha jocs que són molt cars i costen molts anys poder comprar-los. Per aquest motiu, la tècnica i la professionalitat s’aconsegueixen amb els anys. Ser il·lusionista és una carrera molt llarga, en la que mai s’obté el títol. Sempre s’està aprenent, i sempre hi ha un nou món per descobrir.
+A – És fàcil ser mag avui en dia? Hi ha molt d’intrusisme?JC –
 Ser mag “aficionat” és faci-líssim. Un compte a les xarxes socials, unes targetes que posi “mag”, 4 jocs apresos per Internet i… ja està! A cobrar! Però ser mag no és això. Ser mag és estimar-se a la màgia i fer-la ben feta. N’hi ha molts que no es donen d’alta en el règim d’artistes i no estan assegu-rats, que no tenen permisos per exercir, que accepten qualsevol

preu, i en negre, i que no els im-porta la satisfacció de l’espectador que l’està veient. Això despresti-gia la màgia. La màgia hauria de repartir il·lusions a aquells que les  vol i que les necessita. Gràcies a aquest panorama, aquest món està ple d’impediments pels pro-fessionals que ens hi dediquem d’ànima i, per desgràcia, plena d’avantatges per aquells que fan les coses il·legalment.
+A – Pràctiques la màgia de prop. Quina és la principal diferència amb els altres tipus de màgia?JC – 
La màgia de prop és l’especialitat més difícil de la mà-gia. Està orientada a un públic adult (no sempre necessàriament) i es realitza a un pam del nas. En el meu cas, vaig començar la casa per la teulada fent-me especialis-ta en aquesta disciplina. És una màgia que requereix molta tècni-ca i molta experiència. És la que agrada més, sense cap mena de dubte. Pel que fa a les diferències, la principal és que en la màgia de prop només es necessita un ma-letí per anar a actuar i, al l’altre extrem, les grans il·lusions que, a part de pagar un material carís-sim, es necessita llogar una nau per guardar-los, un camió per transportar-los, un equip humà de diverses persones, un equip de so i il·luminació, entre moltes al-tres coses.
+A – On has portat la teva màgia?
JC –

 He tingut la sort de presentar-la als millors teatres que progra-men màgia a Barcelona. També que fos l’espectacle de més èxit a la Trobada Nacional de Mags 2012 i 2013 a Tamarite de Litera (Osca). Aquest Gener també la vaig po-der portar a Las Vegas, als Estats Units. A part d’això, també tinc 

espectacles de mentalisme i de telepatia, espectacles fami-liars i, per suposat, la meva “nineta” que és “Shadows”. Es tracta d’un espectacle de gran format i de grans il·lusions. La disciplina més espectacular de la màgia, al mes pur estil americà. 
+A 
Quin comentari et mereix la cara de la gent quan t’observa fent jocs de màgia?JC – 
És un gran premi. La cara de la gent és una expressió que agraeix l’esforç, el sacrifici, les hores i hores de pràcti-ca. És la recompensa a una feina ben feta a un esforç con-tinu, a una dedicació plena. És molt gratificant. Un bon exemple és veure les cares dels nens que estan hospitalit-zats. S’omplen d’il·lusió i és quelcom que els ajuda a seguir endavant. Hi ha coses que no es poden explicar amb parau-les… però si fent màgia!!!
+A –
On està realment el secret de la màgia?JC –
 Està amb nosaltres. Sempre acabo els meus espectacles dient que la gent qui creu en la màgia, la podrà veure a tot arreu, en cada moment i a qualsevol lloc. La gent que no creu en la màgia, aquells qui no es deixen il·lusionar, mai la trobaran. Per tant, la màgia està dins nostre i la necessitem  viure, sentir. Amb ella podem tornar enrere i tornar a ser nen. Aquesta és la meva feina: per la que treballo, per la que  visc i per la que lluito. És una feina de repartir il·lusions.
+A – Diferència entre màgia i il·lusió?JC – 
Ambdues signifiquen el mateix, nosaltres som il·lusionistes perquè la nostra feina és vendre il·lusions, però ara està de moda la paraula màgia i es bol aplicar a tot arreu.
+A – Quan es pot dir que un és mag?JC – 
Pots dir-ho quan vulguis, quan realment sentis que el més important és la persona o persones que tens davant. Quan estàs fent una cosa que t’agrada i la vols fer ben feta, quan no fas la màgia per impressionar, sinó perquè te l’estimes. 
+A –
Quin ha estat el moment més difícil que has viscut du-rant una actuació?JC – 
Una altra part increïble d’aquesta professió són les ac-tuacions solidàries. Potser són aquestes les que et fan pas-sar els moments més durs i difícils. He treballat a la Unitat d’Oncologia Infantil a Barcelona, un món real que es viu des de dins, on famílies sinceres estan lluitant per poder arrencar un somriure. M’he bolcat en un projecte solidari amb el nom de “Hola Genís” un nen del Morell que amb ga-nes i il·lusió ha vençut la seva malaltia i que ja s’ha convertit en el meu heroi i, el més important, en el meu amic. Intento portar la meva màgia allà on és més necessària. També he col·laborat en projectes de Síndrome de Down, amb nens i adults amb problemes de reinserció social. Hi ha coses molt difícils, però amb màgia i il·lusió tot és possible.
+A – Quin és el truc que se’t resisteix? Aquell que per més que ho intentes no l’aconsegueixes.JC –
 No hi ha trucs en màgia!!! I tampoc límits. Tot el que es pot somiar es pot fer possible.
+A –
A qui faries desaparèixer sense dubtar un segon?JC –
 A molts!!! A tots aquells que desil·lusionen. Als que destrossen la màgia i als que permeten que això passi. A tots aquells que pensen que la nostra feina no és necessària